L'Antifranquisme i la crisi de la dictadura
Ysàs i Solanes, Pere

En: La transició democràtica als Països Catalans. València, Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 31-48
ISBN 8437062934

En la historiografia sobre la transició es troba ben assentada una línia interpretativa que considera que va ser un procés complex, iniciat precisament amb la crisi de la dictadura. Un procés ple d'incerteses i amb tres opcions inicials que comptaven amb suports polítics i socials remarcables: l'opció continuista, és a dir, la defensada per aquells que pretenien el manteniment gairebé intacte de l'ordenament franquista; l'opció reformista, amb versions diverses i variables amb el pas del temps i l'evolució del procés, sostinguda per aquells que consideraven necessàries reformes d'aquest ordenament però no la seva substitució; i l'opció rupturista, propugnada per l'oposició antifranquista, que pretenia la destrucció de la legalitat franquista, la formació d'un Govern provisional i l'obertura d'un procés constituent. Les fortaleses i febleses d'aquestes opcions acabarien condicionant els acords mínims que farien possible la convocatòria d'eleccions a Corts i, en funció dels resultats, l'elaboració posterior d'una constitució democràtica i la derogació de la legalitat franquista. La crisi de la dictadura constitueix, doncs, la primera qüestió que cal analitzar acuradament per a estudiar el procés de transició. I, en els orígens i la materialització de la crisi del règim franquista, cal dedicar una especial atenció a l'antifranquisme.

El Moviment obrer durant la transició democràtica al País Valencià
Santacreu Soler, Josep Maria

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 295-314
ISBN 9788437086804

Aquest capítol de llibre exposa i defensa tres tesis sobre el moviment obrer al País Valencià durant la transició. La primera, que el sindicalisme no va tenir exclusivament una línia d'acció centrada en les reivindicacions obreres durant la transició democràtica al País Valencià, sinó que també va assumir responsabilitats polítiques i socials. La segona, que les responsabilitats polítiques, laborals i socials assumides pels sindicats, la repressió que van patir els dirigents i militants dels Sindicats i la dinàmica negociadora oberta per la legalitat del règim van facilitar que s'hi desenvolupessin polítics destacats de l'esquerra, sobretot advocats laboralistes. Molts d'ells van aconseguir ser dirigents de partits polítics d'esquerres i diputats. I la tercera, que els Sindicats d'esquerra no van plantejar un projecte d'organització social alternativa al capitalisme liberal durant la transició com ho havien fet els sindicats d'abans de l'arribada de la dictadura de Franco el 1939 al País Valencià.

Mito y realidad de la transición política española : una mirada desde la izquierda radical
Pastor, Jaime

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 229-237
ISBN 9788437062938

El treball defensa la rellevància, en els processos de transició, de l'acció col.lectiva i les opcions pràctiques en funció de les relacions de conflicte i negociació entre els actors socials per sobre de les determinacions estructurals o els plans preconcebuts per les élites. Proposa entendre la transició espanyola en termes de dialèctica entre el moviment antifranquista i la resposta pragmàtica d'un poder que no vol ser desallotjat per la força. Després d'una primera fase de "liberalització" a partir de la mort de Carrrero, bloquejada per la pressió social, la reforma Suárez aconsegueix legitimar-se socialment i a partir de 1977 el conflicte deixa pas a la negociació entre l'elit "reformista" i la de l'oposició, que es concreta en un seguit de pactes sobre el passat (oblit), el present (regles del joc per al sistema de partits) i el futur (monarquia, paper de l'exèrcit, unitat d'Espanya), als quals s'afegeixen, en el terreny social, els Pactes de la Moncloa. El resultat és, segons l'autor, l'abandó de la perspectiva de Ruptura i la realització de la reforma des de la legalitat. Els drets democràtics bàsics són establerts, però amb un seguit de restriccions i heretatges del passat, i amb la frustració de les expectatives de molts sectors participants en les mobilitzacions. Pastor reflexiona sobre el "fracàs de la Ruptura" i l'explica per la combinació de la recuperació de la iniciativa per part del bloc dominant amb les pròpies limitacions del moviment social. Això porta a un equilibri inestable que és aprofitat pel poder per, sota el xantatge del colpisme, arrossegar l'oposició al terreny de la negociació, amb la condició prèvia de la desmobilització. Sense centrar les responsabilitats en l'esquerra majoritària, l'autor afirma que la transacció és desigual: gran part de la vella elit manté les seves posicions de poder, mentre que el moviment opositor acaba desactivat.

El Moviment feminista durant la transició
Nash, Mary

En: La transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005, p. 355-365
ISBN 9788437062938

Als Països Catalans el Feminisme com a moviment plural té unes característiques diferents del moviment de molts països europeus ja que constitueix un moviment de signe polític inserit de ple en el moviment d'oposició a la dictadura franquista. A diferència d'altres països, la transició d'una dictadura a la Democràcia marcà lògicament una forta orientació política inicial del moviment, que es desenvolupà en el marc de les dinàmiques socials d'oposició a la dictadura franquista i de conquesta de la Ciutadania i de la Democràcia. El Feminisme català representà una clara resposta democràtica a la Repressió política franquista, però també dirigida de forma específica contra les dones.

El Moviment obrer a Catalunya en la transició : 1975 - 1982
Ibarz Gelbert, Jordi

En: La transició democràtica als Països Catalans : història i memòria / Pelai Pagès (dir.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2005. p. 281-293
ISBN 8437062934

Aquest capítol tracta sobre alguns dels canvis més importants ocorreguts a Catalunya en paral·lel amb el procés de transició democràtica, i també dels canvis produïts en el moviment obrer i en la dinàmica sindical. En pocs anys es passà d'una situació de gran agitació a una altra de pau social, s'evolucionà d'un sindicalisme de confrontació a un de representació. En aquest treball es tracta de resseguir tot aquest procés i alhora es pretenen assenyalar les especificitats del context català i també quines interpretacions de tot això s'han donat en la història de la transició.

El Moviment obrer balear : del tardofranquisme a la transició democràtica
Ginard i Ferón, David

En: La Transició democràtica als Països Catalans. València : Publicacions de la Universitat de València, 2005. p. 315-354
ISBN 9788437062938

Aquest capítol es divideix en quatre apartats cronològics. En primer terme s'exposen breument els antecedents històrics del moviment obrer balear del decenni dels anys setanta, a fi d'il·lustrar les raons de la pèrdua de referents del passat. A continuació, es tracta la primera gran etapa del nou obrerisme sorgit arran del boom turístic, i que abastà aproximadament la primera meitat dels anys setanta. Una tercera part es dedica a analitzar la ràpida reestructuració del sindicalisme balear que es produí en el postfranquisme immediat; una reestructuració que ha de ser estudiada dins el marc de l'anàlisi de les repercussions de la crisi del petroli a les Illes Balears. I, finalment, i a manera d'epíleg, es fa una breu referència a com va quedar articulat el panorama sindical de les Balears després de 1978, principalment a partir de l'anàlisi dels resultats de les diverses eleccions sindicals que hi tingueren lloc entre aquell any i 1986.